El Ball Vuitcentista

El que nosaltres anomenem Ball Vuitcentista correspon al que a França es popularitza com a balls de saló a partir de 1715. La idea es basa en la troballa de que no cal esperar què hi hagi algú organitzi o pagui un ball. A París apareixen els salons: establiments en els quals a canvi del pagament d’una entrada, obtè dret a ballar tant com vulgui. A Espanya la prohibició d’obertura d’aquests establiments farà farà que el sistema d’organització del Ball de Plaça es mantingui fairebé intacta a Catalunya fins al primer terç del segle XIX.

 

La substitució de la forma d’organització del ball social per l’altre és un procés que abasta un parell de generacions. Podem considerar que el procés de substitució a Catalunya s’inicia al voltant de la crema de convents de 1834 i es pot considerar acabat al voltant de 1870, després de la revolució de setembre, si bè sempre ens podem trobar serrells.

 

La manca inicial d’establiments i embranzida que agafa el ball com a divertiment social farà aparèixer els envelats de Festa Major i la denominació del Ball d’Envelat com a terme equivalent.

Ara el ball ja no depèn de l’existència d’una festa al calendari. Comencen a haver-hi professionals que viuen de l’organització de locals de ball.

 

Desapareix l’evidència del rang social: l’organització ja no es recau en joves de bona família, ni tampoc se cedeixen el primer ball a famílies influents.

 

El repertori del Ball Vuitcentista es caracteritza per l’abandonament dels balls col·lectius. Cadascú balla amb la seva parella que balla independentment  de les altres.

 

Fins i tot, les quadrilles es ballen amb colles o grups petits i ja no hi ha cap voluntat de ballar-les col·lectivament.

 

S’abandonaren els acompanyaments instrumentals basats en flabiols i sacs de gemecs, adoptant en general, les orquestrines i orquestres amb més possibilitats sonores, tot i que amb moltes societats el ball es feia en piano.

Contactar